Laura a la ciutat dels sants

Miquel Llor (1894-1966) és un novel·lista de gran interès, que va iniciar la seva carrera literària en uns anys de gran importància per a la novel·la catalana, el gènere més negligit des de la Renaixença, i que llavors lluitava per assolir un nivell europeu. Llor fou un dels novel·listes més personals i profunds d’aquests anys i esmenta com a autors que el van influir Joyce, Proust, Give i Svevo, als quals caldria afegir els russos, principalment Dostoievski. I efectivament, amb ell i seguint els models europeus, la novel·la se centra en Barcelona i els seus homes, tema fins aleshores força oblidat. La seva novel·la Tàntal (1928) produí un gran escàndol i fou titllada d’immoral pel seu freudisme, que va xocar amb el puritanisme dominant a la literatura catalana d’aquells anys. Laura a la ciutat dels sants (1931) és el llibre més famós de l’autor i se n’han fet nombroses edicions. Fou també un llibre escandalós, car l’autor presenta, amagada amb un nom inventat, una ciutat prou coneguda, sota els seus caires més negatius. La novel·la analitza l’enfrontament de Laura, barcelonina, refinada i sensible, i el món hipòcrita, maldient i hostil, de la «ciutat dels sants», Comarquinal en la ficció, Vic en la realitat. Prosseguint així els plantejaments novel·lístics del Vuit-cents, Llor continua aprofundint en l’estudi d’un marginat de la societat.

Laura a la ciutat dels sants (1931) és el llibre més famós de l’autor i se n’han fet nombroses edicions. Fou també un llibre escandalós, car l’autor presenta, amagada amb un nom inventat, una ciutat prou coneguda, sota els seus caires més negatius. La novel·la analitza l’enfrontament de Laura, barcelonina, refinada i sensible, i el món hipòcrita, maldient i hostil, de la «ciutat dels sants», Comarquinal en la ficció, Vic en la realitat. Prosseguint així els plantejaments novel·lístics del Vuit-cents, Llor continua aprofundint en l’estudi d’un marginat de la societat.